Publicat per

Nerea Ubieto & Javier Rodrigo

Publicat per

Nerea Ubieto & Javier Rodrigo

Seminari de contextos i sistemes de l’art Nerea Ubieto & Javier Rodrigo   Nerea Ubieto és una comissària independent que s’ha destacat per la seva crítica social dins de l’art. L’idea que exposa Ubieto sobre les dificultats que experimenten els artistes joves és una realitat que sovint es passa per alt. Com a persona que també es troba en aquesta fase de la vida, puc entendre profundament la seva preocupació. Els joves artistes no només tenim dificultats a l’hora de…
Seminari de contextos i sistemes de l’art Nerea Ubieto & Javier Rodrigo   Nerea Ubieto és una comissària independent…

Seminari de contextos i sistemes de l’art

Nerea Ubieto & Javier Rodrigo

 

Nerea Ubieto és una comissària independent que s’ha destacat per la seva crítica social dins de l’art. L’idea que exposa Ubieto sobre les dificultats que experimenten els artistes joves és una realitat que sovint es passa per alt.

Com a persona que també es troba en aquesta fase de la vida, puc entendre profundament la seva preocupació. Els joves artistes no només tenim dificultats a l’hora de generar una trajectòria sòlida, sinó que també són sotmesos a la lògica de la jerarquia en què el reconeixement arriba amb retard.Nerea Ubieto parla sobre les dificultats que afronta la nova generació d’artistes per aconseguir visibilitat i reconeixement. Aquesta crítica també és aplicable al món del tatttoo, ja que molts tatuadors joves es troben en una situació similar. Tot i que els tattoos han guanyat molta popularitat i acceptació, especialment en els últims anys, molts tatuadors emergents encara lluitem per establir-nos com a artistes reconeguts fora dels nostres cercles socials ide la nostre comunitat. El reconeixement oficial, les oportunitats d’exposar el seu treball en galeries d’art o la possibilitat de participar en concursos i beques són dificultats que poden afectar també a les carreres dels tatuadors.

La crítica d’Ubieto sobre la “crisi dels 35 anys” podria tenir ressonància en el món del tattoo, on molts tatuadors joves que comencen amb il·lusió poden trobar-se amb un sostre quan intenten consolidar-se a nivell més professional. Alguns dels reptes, com la saturació del mercat o la falta de oportunitats en el sector, poden portar a l’abandonament de la carrera o a la lluita per mantenir-se a la ultima de tot.

El context social en què Ubieto es mou, caracteritzat per una societat que valora més l’estatus que la creativitat real, influeix directament en les seves propostes. Ubieto aconsegueix visibilitzar aquesta problemàtica a través del seu projecte, on proposa que els artistes reflexionin sobre aquesta transició a la maduresa i les seves implicacions, una reflexió que pot donar lloc a una nova manera de pensar la carrera de l’artista. Amb una visió clara sobre les dinàmiques internes del camp artístic, en què el capital simbòlic és clau per obtenir reconeixement. Aquesta visió de la “consagració” i el poder de les institucions reflecteix el sistema de poder descrites per Bourdieu, en què la posició d’un artista depèn tant del reconeixement social com de la seva capacitat de complir amb les normes implícites del camp.Personalment, crec que aquest projecte és una forma poderosa de qüestionar el sistema que regula l’accés a l’art i de redefinir les condicions laborals de qui el practica. 

Javier Rodrigo, amb el seu projecte Transductores, és un exemple clar de com l’art pot operar més enllà de les institucions tradicionals, obrint espais a noves formes de relació entre l’art i la comunitat. Considero que el projecte de Rodrigo és fonamental en un moment com l’actual, on la individualització i la competència en els camps artístics s’ha vist exacerbada per les dinàmiques del mercat i les institucions. La seva proposta de treball en xarxa i mediació cultural és una necessitat real en la nostra societat, ja que promou una educació més inclusiva i conscient del nostre entorn. Personalment, he viscut experiències semblants en projectes de treball amb joves i infants en el meu barri, on la creació d’espais col·lectius i de suport educatiu permeten un desenvolupament més complet i saludable per a tots els participants.

La perspectiva que Rodrigo proposa sobre el treball col·laboratiu podria beneficiar molt més enllà del món artístic. La seva aposta per les pedagogies col·lectives i les pràctiques artístiques col·laboratives dins d’una xarxa de suport social i comunitari és un reflex de la necessitat de redefinir la funció social de l’art en la societat contemporània. El projecte de Rodrigo es desenvolupa en un context social marcat per la crisi educativa i econòmica. En aquest sentit, la seva proposta de treball comunitari es relaciona directament amb la necessitat d’incloure altres veus en els processos culturals i de coneixement.El seu treball implica una interacció constant entre diferents agents de la cultura i l’educació, amb una clara influència de les idees de decreixement cultural i mediació cultural. se situa clarament dins de les pedagogies col·lectives, que ofereixen una alternativa al sistema educatiu tradicional i als models d’art mercantilistes. Aquestes pràctiques ofereixen una via per democratitzar l’art i fer-lo accessible a tothom.

Nerea Ubieto i Javier Rodrigo comparteixen una mirada crítica sobre l’art contemporani, especialment en relació amb les dificultats que afronten els artistes joves en un sistema marcadament jeràrquic. Mentre que Ubieto es centra en les barreres que dificulten el reconeixement dels artistes emergents, Rodrigo proposa noves formes de treballar l’art més enllà de les institucions tradicionals, amb un enfocament comunitari i col·laboratiu.

Ubieto reflexiona sobre la crisi dels 35 anys una etapa en què molts artistes joves es veuen atrapats en un sistema on el reconeixement arriba tard. Aquesta situació, com ella mateixa explica, és especialment dura en un context social que prioritza l’estatus per sobre de la creativitat genuïna. Un exemple similar seria el de l’artista David Hockney, qui, tot i ser reconegut com un dels grans mestres de l’art contemporani, va passar molts anys treballant fora del focus institucional. Avui dia, Hockney és un exemple de com l’artista pot obtenir reconeixement de gran, especialment en una societat que valora més la notorietat que l’autèntica evolució de l’obra.

D’altra banda, Javier Rodrigo, amb el seu projecte Transductores, promou el treball col·lectiu i la mediació cultural. Rodrigo busca crear espais de suport mutu, on els artistes puguin treballar en xarxa i sense dependre de les grans institucions. Aquest model de treball es pot comparar amb la pràctica d’artistes com Tania Bruguera, que utilitza l’art per generar acció política i social en comunitats, tot apostant per l’art com a eina de transformació social. Bruguera fa ús de l’art com a mediació entre diferents realitats socials, creant espais de col·laboració on l’art transcendeix les fronteres institucionals.

Els dos aposten per un art més inclusiu i accessible, que no depengui només del reconeixement oficial, sinó que busqui generar noves dinàmiques socials. Això és similar al treball de Olafur Eliasson, que utilitza les seves instal·lacions per involucrar el públic de manera activa, trencant la distància entre l’artista i l’espectador. Tot i que cada un té un enfocament diferent, tots ells comparteixen la voluntat de redefinir la relació entre l’art i la societat, buscant fer-lo més inclusiu i accessible.

Les pràctiques de Nerea Ubieto i Javier Rodrigo convergeixen de manera diferent, en una mateixa pregunta: com poden els agents artístics obrir noves portes en un sistema que sovint es tanca a les noves formes de pensar sobre l’art? Per Ubieto, és a través de la crítica a la jerarquia d’edat en l’art i la creació de projectes que reflecteixen les tensions internes del sistema. Per Rodrigo, és a través de la creació de xarxes de suport col·lectiu i mediació cultural que l’art pot esdevenir una eina per al canvi social. Els dos aposten per un art més inclusiu i accessible, que no depengui només del reconeixement oficial, sinó que busqui generar noves dinàmiques socials. Això és similar al treball de Olafur Eliasson, que utilitza les seves instal·lacions per involucrar el públic de manera activa, trencant la distància entre l’artista i l’espectador. Tot i que cada un té un enfocament diferent, tots ells comparteixen la voluntat de redefinir la relació entre l’art i la societat, buscant fer-lo més inclusiu i accessible.Aquestes  propostes són imprescindibles per repensar l’art com una eina transformadora, que no només depèn de la lògica del mercat sinó de la construcció de comunitats educatives i culturals més justes i inclusives.

 

Bibliografia

Bourdieu, P. (1980). El sentido práctico. Siglo XXI.

Barnett, E., & Casper, M. (2001). A definition of “Social Environment”. American Journal of Public Health.

Mukarovsky, J. (1977). El arte como hecho semiológico. A J. Mukarovsky & J. Llovet (Eds.), Escritos de estética y semiótica del arte.

Ubieto, N. (comissària independent, crítica d’art). (2020). Carta blanca a Nerea Ubieto: Cumplir 35 . RTVE Play.[https://www.rtve.es/play/videos/metropolis/carta-blanca-a-nerea-ubieto-cumplir-35/5624302/](https://www.rtve.es/play/videos/metropolis/carta-blanca-a-nerea-ubieto-cumplir-35/5624302/)

Rodrigo, J. (investigador i codirector de Transductores). (2020). Entrevista a Javier Rodrigo . Fundación Cerezales.  [https://transductores.info/?property=entrevista-a-javier-rodrigo-_-fundacion-cerezales](https://transductores.info/?property=entrevista-a-javier-rodrigo-_-fundacion-cerezales)

De Gracia, X. (s.d.). Ideología / Hegemonía. A Glossari de termes de sociologia de l’art. UOC. [https://arts.recursos.uoc.edu/glossari-sociologia/ideologia-hegemonia/](https://arts.recursos.uoc.edu/glossari-sociologia/ideologia-hegemonia/)

De Gracia, X. (s.d.). Recepció. A Glossari de termes de sociologia de l’art. UOC. [https://arts.recursos.uoc.edu/glossari-sociologia/recepcio/](https://arts.recursos.uoc.edu/glossari-sociologia/recepcio/)

Fundación Cerezales. (2013). Entrevista a Javier Rodrigo.[https://transductores.info/?property=entrevista-a-javier-rodrigo-_-fundacion-cerezales](https://transductores.info/?property=entrevista-a-javier-rodrigo-_-fundacion-cerezales)

Fundación Ship2B. (2021). #ImpactAdventurer Isabelle Le Galo, Deputy Director de la Fundación Daniel y Nina Carasso . YouTube. Recuperat de [https://www.youtube.com/watch?v=vNl1DhG6rDU](https://www.youtube.com/watch?v=vNl1DhG6rDU)

Heinich, N. (2017). La importancia de las mediaciones. A El paradigma del arte contemporáneo: estructuras de una revolución artística (pp. 199-218). Casimiro. ISBN 9788416868131.

Mujeres Mirando Mujeres. (2024). Entrevista a Nerea Ubieto . YouTube. [https://www.youtube.com/watch?v=tGRRFB1Z21M](https://www.youtube.com/watch?v=tGRRFB1Z21M)

Peribáñez, C. (2022). Nerea Ubieto: El camino del arte al espectador . YouTube Atónitos Huéspedes Aragón TV. [https://www.youtube.com/watch?v=APcPVNELoS8&t=1s](https://www.youtube.com/watch?v=APcPVNELoS8&t=1s)

RTVE. (2020). Metrópolis: Carta blanca – Nerea Ubieto: Cumplir 35 . RTVE Play.[https://www.rtve.es/play/videos/metropolis/metropolis-carta-blanca-nerea-ubieto-cumplir-35/5624302/](https://www.rtve.es/play/videos/metropolis/metropolis-carta-blanca-nerea-ubieto-cumplir-35/5624302/)

Debat0el Nerea Ubieto & Javier Rodrigo

No hi ha comentaris.

Publicat per

ACTIVITAT 4. Investigar les xarxes d’agents de l’art

Publicat per

ACTIVITAT 4. Investigar les xarxes d’agents de l’art

Lliurament activitat 4 …
Lliurament activitat 4 …

Debat0el ACTIVITAT 4. Investigar les xarxes d’agents de l’art

No hi ha comentaris.

Publicat per

Isidoro Valcárcel Medina + Javier Rodrigo

Publicat per

Isidoro Valcárcel Medina + Javier Rodrigo

Lliurament activitat 4 …
Lliurament activitat 4 …

Debat0el Isidoro Valcárcel Medina + Javier Rodrigo

No hi ha comentaris.

Publicat per

Actividad 4: Investigar las redes de agentes del arte.

Publicat per

Actividad 4: Investigar las redes de agentes del arte.

Lliurament activitat 4 …
Lliurament activitat 4 …

Debat0el Actividad 4: Investigar las redes de agentes del arte.

No hi ha comentaris.

Publicat per

Activitat 4: Investigar les xarxes d’agents de l’art

Publicat per

Activitat 4: Investigar les xarxes d’agents de l’art

Lliurament activitat 4 …
Lliurament activitat 4 …

Debat0el Activitat 4: Investigar les xarxes d’agents de l’art

No hi ha comentaris.

Publicat per

Activitat 3

Publicat per

Activitat 3

ACTIVITAT 3 Seminari de contextos i sistemes de l’art LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL DEL GUST ESTÉTIC I LA SEVA REPERCUSSIÓ EN L’ART I LA CULTURA. El bon gust és un resultat d’una bona formació? A les paraules del document presentat de Pierre Bourdieu hi ha uns punts claus a tenir en compte per entendre sobre la construcció social del gust estètic. Una és la frase cèlebre d’Ovidi: Iinoti nulla cupido (no hi ha desig del qual es desconeix) això ens convida…
ACTIVITAT 3 Seminari de contextos i sistemes de l’art LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL DEL GUST ESTÉTIC I LA SEVA REPERCUSSIÓ…

ACTIVITAT 3 Seminari de contextos i sistemes de l’art LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL DEL GUST ESTÉTIC I LA SEVA REPERCUSSIÓ EN L’ART I LA CULTURA.

El bon gust és un resultat d’una bona formació?

A les paraules del document presentat de Pierre Bourdieu hi ha uns punts claus a tenir en compte per entendre sobre la construcció social del gust estètic. Una és la frase cèlebre d’Ovidi: Iinoti nulla cupido (no hi ha desig del qual es desconeix) això ens convida a reflexionar en l’actualitat que vivim sobre el consum, la publicitat i l’ús de la tecnologia per vendre i facilitar-te les compres. Al món de l’art no escapa, el col·leccionisme i la figura de l’artista amb la seva signatura entra dins d’aquest consum. Si no ho veiem no ho volem, desgraciadament en l’actualitat el consum i el desig s’ha multiplicat malaltissament per les falses veritats de les publicitats algorítmiques. Una persona és capaç de desenvolupar un gust estètic concret sense tenir cap contacte ni intencionalitat externa?, perquè aquí és on comença la conquesta escolar, pedagògica i cultural. Tota persona dotada de les mateixes oportunitats i eines obtindrà el mateix gust estètic?, difícil, ja que cada individu encara que tingués les mateixes oportunitats probablement la influència familiar i el seu capital econòmic, social i cultural seria qui il·luminés el gust de la persona. No volem dir que a millor capital, millor bon gust estètic, ja que remarquem que la teva herència cultural és el valor capital més important que defineix i perfila el teu gust.

És una sensibilitat acadèmica o intima singular?

La sensibilitat és un requisit important per valorar una obra d’art, però aquesta capacitat és innata com les singularitats de les persones creadores d’objectes artístics?, o és un procés cultural i acadèmic el que fa sensibilitzar-te amb el que veus? Hi ha germans que amb el mateix volum, estructura i trajectòria poden tenir diferents gustos estètics. Les modes condicionen els gustos, l’obra d’una artista pot passar a ser una demanda social sense plantejament del qual és tenir bon o mal gust, si la pressió social mediàtica es presenta i el teu capital cultural no té els fonaments ben argumentats per aguantar, descartar i filtrar el pes de l’opinió pública. Com l’exemple de l’article de la subhasta de Sotheby’s creat per Renata Ribeiro dos Santos ens il·lustra una societat consumidora de l’obra dels artistes de moda, en aquesta ocasió, de Bansky un artista molt cotitzat, on el col·leccionisme extrem fan que adquirir una obra d’aquest artista augmenti l’estatus i capital econòmic, però això no és sinònim de què el teu capital cultural i social millori.

És més una adquisició de poder que et pot col·locar a la moda de l’actualitat i que fictíciament et dona la medalla del “bon gust”. Ja que tenir l’obra pot ser per aparentar i col·leccionar sense cap tipus de valoració social o crítica al mateix artista.

L’artista empatitza amb la necessitat i els interesos de la majoria per tenir més exit?

Una creació artística pot ser creada per empatitzar amb el seu consumidor o objectiu, com ens narra al text Bourdieu que els gustos s’engendren en la trobada entre oferta i demanda, hi ha artistes vinculats a la societat de la seva realitat on configuren tot un relat preparat per meravellar i conquerir la mirada de l’observador, però pot tenir un pol totalment oposat un objectiu amb la capacitat de crear un efecte de rebuig, crítica i qüestionament de la seva realitat.

En naixement d’una societat burgesa marca un diferència amb el capital cultural i social de l’època, com ve ens explica Renata Ribeiro dos Santos al text de Manet i un bar del Folies Bergère (1882) l’atmosfera transmesa a l’obra i tota la informació social que ens detalla la historiadora d’art Griselda Pollock(2018), amb una radiografia del París d’aquell moment ens transmet la importància del naixement d’una nova escala social capaç d’engendrar una nova mirada al gust a l’art.

 

BIBLIOGRAFIA

Zolberg, V. [Vera]. (2003). Los artistas nacen o se hacen (fragment). En . Sociología de las artes (p. 149-161). ISBN 8480484713

Bourdieu, Pierre . La metamorfosis de los gustos. A: Bourdieu, Pierre . Cuestiones de sociología. Madrid: Akal, 2008. p. 161-172. ISBN 9788446029878

Vázquez, F. [Francisco]. (2002). Espacio social, capital y clases sociales. En Pierre Bourdieu: la sociología como crítica de la razón (p. 90-115). Montesinos. ISBN 8495776227

Arthur Bispo do Rosário: art sense adjectius? Renata Ribeiro dos Santos 2021 PID_00275791

Banksy i la subhasta de Sotheby’s. Renata Ribeiro dos Santos 2021 PID_00275791

Manet i Un bar del Folies Bergère (1882): art com a mirall de la societat Renata Ribeiro dos Santos 2021 PID_00275791

Invitadas. Les dones artistes i les institucions Renata Ribeiro dos Santos 2021 PID_00275791

 

 

 

 

Debat0el Activitat 3

No hi ha comentaris.

Publicat per

La funció i els públics dels museus d’art

Publicat per

La funció i els públics dels museus d’art

Lliurament activitat 3 …
Lliurament activitat 3 …

Debat0el La funció i els públics dels museus d’art

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC3_Seminari de contextos i sistemes de l’art

Publicat per

PAC3_Seminari de contextos i sistemes de l’art

PAC3 _SEMINARI DE CONTEXTOS I SISTEMES DE L’ART Controvèrsia  La construcció social del gust estètic i la seva repercussió en l’art i la cultura   El gust estètic és com una nòria, mai s’atura, sempre va amunt i avall, i el que avui ens sembla genial, demà pot semblar passat de moda o, fins i tot, una bogeria. No és una cosa fixa ni universal, sinó que canvia depenent de l’època, les tendències socials i les ideologies del moment. És…
PAC3 _SEMINARI DE CONTEXTOS I SISTEMES DE L’ART Controvèrsia  La construcció social del gust estètic i la seva repercussió…

PAC3 _SEMINARI DE CONTEXTOS I SISTEMES DE L’ART

Controvèrsia

 La construcció social del gust estètic i la seva repercussió en l’art i la cultura

 

El gust estètic és com una nòria, mai s’atura, sempre va amunt i avall, i el que avui ens sembla genial, demà pot semblar passat de moda o, fins i tot, una bogeria. No és una cosa fixa ni universal, sinó que canvia depenent de l’època, les tendències socials i les ideologies del moment. És com si el que avui ens agrada fos influït per les xarxes socials, les modes, la cultura pop i tot el que està passant al nostre voltant. El que en un temps pot ser considerat art, o un estil, demà pot ser oblidat completament. Això és el que fa que el gust estètic sigui tan voluble.

Un bon exemple d’aquesta transformació és el cas d’Arthur Bispo do Rosário, un home que va passar gran part de la seva vida en un hospital psiquiàtric i va començar a fer art amb materials de rebuig. En el seu moment, les seves obres no només van ser ignorades sinó que se les va veure com a fruit d’una ment “boja”. Però amb el temps, les institucions culturals van veure-hi un potencial, i allò que abans era vist com una cosa de bojos va acabar sent reconegut com a art contemporani. Això és la prova de com a mesura que passen els anys, les idees sobre el que esta de moda o es pot vendre dins l’ art es van transformant.Els museus, les galeries, els crítics d’art i els curadors exerceixen un poder enorme a l’hora de definir què es considera art i què no. Aquest poder és evident quan pensem en com s’han gestionat i valorat obres d’art al llarg de la història. Un artista pot ser excepcional en la seva feina, però si no rep el reconeixement d’aquestes institucions, la societat pot continuar ignorant el seu treball. Així, un canvi en les institucions culturals pot provocar un canvi en el gust estètic de la societat.

Això es pot veure en exemples històrics, com la manera en què els artistes contemporanis, que en molts casos provenen de marges socials, han aconseguit més reconeixement gràcies a canvis en les estructures institucionals. Banksy per exemple, pot ser vist com una reacció crítica contra el sistema tradicional de les galeries d’art. Banksy ha sapigut aprofitar les estructures del mercat de l’art, fent comentaris irònics sobre el valor econòmic de les obres i la mercantilització de l’art. Això ens recorda com les institucions i el mercat de l’art també poden definir què considerem art, i com aquest procés pot ser, en certa mesura, independent del contingut de l’obra mateixa.El gust estètic no només és un reflex de les dinàmiques institucionals, sinó també de les jerarquies socials que existeixen en cada moment històric. Les obres d’art no només expressen les idees i els sentiments dels artistes, sinó també les tensions socials i les desigualtats entre classes socials. Un clar exemple de com l’art pot reflectir aquestes divisions és la pintura “Un bar del Folies Bergère” d’Édouard Manet. En aquesta obra, Manet capturava la modernitat de París i les seves divisions socials, mostrant la classe treballadora que servia als llocs d’oci de la burgesia. Aquesta pintura no era només una representació de la vida quotidiana, sinó també una reflexió sobre les estructures de poder i de classe que dominaven la societat.

A mesura que el món es fa més connectat, les xarxes socials han creat una estètica global, on els gustos i les tendències es difonen de manera ràpida i massiva. Aquesta globalització de l’estètica ha fet que els gustos estiguin més homogenis i que certes formes d’art i pràctiques culturals, com els tattoos o certs estils de moda, siguin valorats a tot el món, independentment del context social o cultural original. Les xarxes socials han amplificat aquest fenomen, ja que permeten que qualsevol persona pugui mostrar la seva obra o estil, creant una nova dinàmica de consum estètic basat en la immediatesa i la visibilitat. Això ha provocat que l’estètica es converteixi sovint en un chiringuito de mercadillo, valorat no tant pel seu contingut profund, sinó per la seva capacitat d’atraure l’atenció i de ser compartida.

Aquesta dinàmica també ha impactat la manera com les persones valoren l’art en general. El consum visual ràpid, característic de les xarxes socials, fa que moltes obres d’art siguin apreciades per la seva capacitat de generar una reacció instantània, com un “like” o un comentari, més que per la seva profunditat o el seu context. Però aquest no és l’únic canvi important en la història de l’art. Un altre exemple clar és la manera en què les dones han estat tractades a la història de l’art i com ara hi han noves maneres de generar “art” que han trobat per vendre o vendre’s.

Tradicionalment, les dones han estat excloses dels grans corrents artístics. Linda Nochlin, una important historiadora de l’art, va escriure un article anomenat “Why Have There Been No Great Women Artists?” on posa en dubte el motiu pel qual no hi havia dones reconegudes com a grans artistes. Nochlin argumenta que les dones no havien estat reconegudes per les mateixes condicions socials que els homes, com l’accés a la formació artística o les oportunitats per mostrar la seva obra. Aquesta mirada crítica sobre la història de l’art és important perquè ens ajuda a veure que la manera com valorem l’art, com el reconeixement de la obra de les dones o fins i tot el reconeixement de certes pràctiques, no és una cosa natural, sinó que depèn de qui té poder en cada moment .

Kierkegaard va pensar molt sobre la importància de viure una vida autèntica, una vida en què les decisions i les accions siguin pròpies i no dictades per les normes socials. Per ell, l’art i la vida en general s’han de viure amb autenticitat, és a dir, amb la llibertat de ser un mateix sense preocupar-se pel que els altres pensin. Ell diria que el valor d’aquest acte no es troba en el que la societat pensa, sinó en la capacitat d’una persona per viure segons els seus propis valors i desitjos. Els tattoos, per tant, poden ser vistos com una forma de resistència a les convencions socials i com una manera d’afirmar la llibertat individual.

Jo mateix he canviat la meva manera de veure els tattoos amb el temps, en gran part gràcies a les xarxes socials. Quan era més jove, pensava que només en portaven persones que pertenyíen a bandes o feien malifetes. Però a mesura que he anat veient com persones de tots els àmbits de la vida comparteixen els seus tattoos online, he començat a veure’ls com una forma d’expressió personal. Ara penso que un tattoo no només és una manera de decoració corporal, sinó també una forma de comunicar qui ets, què valores i com et relaciones amb el món. Abans, la valoració de l’art estava molt controlada per institucions i experts. Els museus, les galeries d’art i els crítics tenien el poder de decidir què era considerat art i què no. Ara, amb l’auge de les xarxes socials, tothom té una plataforma per mostrar les seves creacions i opinions. Això ha fet que el gust estètic sigui més divers i menys c Veure com els tatuadors comparteixen les seves obres a través de instagram ha canviat la meva percepció d’aquesta pràctica. Ja no veig els tatuatges només com una expressió de rebel·lia, sinó com una forma d’art legítima que mereix el mateix respecte que altres formes artístiques més tradicionals. 

Aquest canvi en la percepció social també m’ha fet adonar-me de com les xarxes poden reforçar o desafiar estereotips. Per exemple, he vist que molts artistes que es dediquen al tattoo utilitzen les xarxes per discutir les seves tècniques, educant el públic sobre el valor d’aquest tipus d’art. 

El gust estètic l’anem construint a mesura que anem avançant.Aquesta evolució m’ha fet repensar la manera com valoro l’art i com percebo certes el meu àmbit . Ara crec que el gust estètic no només és una qüestió de normes socials o de gust personal, sinó també un reflex de les oportunitats i les llibertats individuals que tenim per expressar-nos. I és aquesta llibertat, que Kierkegaard descriu com una part fonamental de la vida, la que més valoro en la meva pròpia visió sobre l’art.

 

Bibliografia 

Kadh, Luis (2013, 24 desembre). Arthur Bispo do Rosário [vídeo en línia]. [Data de consulta: 2 d’agost de 2019]. <https://www.youtube.com/watch?v=ISt22V1U-hY>

Morais, Frederico (1990). «A reconstrução do universo segundo Arthur Bispo do Rosário». A: Registros da minha passagem pela Terra: Arthur Bispo do Rosário (pàg. 17-25). São Paulo: Museu de Arte Contemporânea da Universidade de São Paulo MAC-USP.

Banksyfilm (2018, 17 octubre). Shredding the Girl and Balloon – The Director’s half cut [vídeo en línia]. [Data de consulta: 11 de juliol de 2019]. <https://www.youtube.com/watch?time_continue=170&v=vxkwRNIZgdY>

Banksyfilm (2019, 22 mayo). Street artist in Venice [vídeo en línea]. [Data de consulta: 15 de juliol de 2019]. <https://www.youtube.com/watch?v=C2YRRS5aBRw>

Folies Bergère. «Du 19ème au 21ème siècle…». Folies Bergère. [Data de consulta: 3 de desembre de 2020]. <https://www.foliesbergere.com/fr/trois-siecles-d-histoire>

Jones, Christopher P. (17 d’agost de 2019).«Great Paintings: A Bar at the Folies-Bergère by Édouard Manet». Thinksheet. [Data de consulta: 19 de novembre de 2020]. <https://medium.com/thinksheet/great-paintings-a-bar-at-the-folies-berg%C3%A8re-by-%C3%A9douard-manet-a6f444cca167>

López Fernández Cao, Marián (2020). «“No es el Museo, es el XIX, amigo” o anímense a leer a Simone de Beauvoir». M-Arte y Cultura Visual.  [Data de consulta: 15 de novembre de 2020]. <https://www.m-arteyculturavisual.com/2020/10/07/no-es-el-museo-es-el-siglo-xx-amigo>

MAV (octubre de 2020). «Invitadas. Comunicado MAV». M-Arte y Cultura Visual. [Data de consulta: 13 de novembre de 2020]. <https://www.m-arteyculturavisual.com/2020/10/14/invitadas-comunicado-mav/>

Bourdieu, P. (1988). La distinción. Criterio y bases sociales del gusto. Barcelona: Taurus. (1a. ed. 1979).

Bourdieu, P. (2010). El sentido social del gusto. Elementos para una sociología de la cultura. Buenos Aires: Siglo XXI Editores.

 

 

Debat síncron

Durant el debat sobre el gust estètic, es van tocar temes molt interessants, com la distinció entre “cultura alta” i “cultura baixa”, i com el gust per l’art i la bellesa evoluciona amb el temps. Un dels punts que més va generar discussió va ser la manera com les persones de diferents llocs, com Europa i Àfrica, tenen percepcions estètiques tan distintes, influïdes per les seves tradicions, història i contextos socials. A la cultura europea, per exemple, les tendències d’art i disseny solen venir marcades per un cert elitisme, amb un gust per l’art clàssic i acadèmic que fa dècades dominava la societat. En canvi, a Àfrica, les seves formes d’expressió artística responen a valors molt diferents, lligats a la seva història, cosmovisió i, en molts casos, a la funcionalitat més que a la simple bellesa estètica.

Però, des del meu punt de vista com a tatuador, el debat va tenir un gir interessant. He vist de primera mà com les modes i les preferències estètiques poden canviar radicalment, sobretot gràcies a les xarxes socials. Fa uns anys, els tatuatges més grans, amb línies gruixudes, tipus “talegueros” o inspirats pel rock, eren els més buscats. Però, en els darrers temps, els tatuatges amb línia fina i dissenys minimalistes han començat a dominar el mercat, com una nova tendència emergent que s’ha viralitzat a través de plataformes com Instagram. Aquest canvi ha estat tan ràpid que, per a aquells que treballem en el sector, ha sigut gairebé impossible no notar-lo. De fet, un cop entres dins del circuit de guanyar diners amb aquesta professió, et vas adonant de com el gust de les persones pot canviar de manera tan dràstica per influència de les xarxes. 

Imagina que el gust estètic és com una gran moda que canvia de temps en temps. És com quan una temporada portem samarretes de colors clars i l’altra portem samarretes de colors foscos, i tot el món decideix què està de moda segons el que a tothom li agrada. Però el que ens agrada no és sempre el mateix. Depèn d’on visquem, de quan vivim i de les persones que ens envolten. Això és perquè la moda canvia amb el temps, i el que abans no era considerat bonic o important, ara pot ser-ho. El més important és que nosaltres decidim per nosaltres mateixos i tinguem un pensament clar sobre el que enss agrada i perquè ens agrada.

 

Guillem Alfonso-Kuban Alocén



Debat0el PAC3_Seminari de contextos i sistemes de l’art

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC 3: Controversia La función y los públicos de los museos de arte.

Publicat per

PAC 3: Controversia La función y los públicos de los museos de arte.

Lliurament activitat 3 …
Lliurament activitat 3 …

Debat0el PAC 3: Controversia La función y los públicos de los museos de arte.

No hi ha comentaris.

Publicat per

Activitat 3: La funció i els públics dels museus d’art.

Publicat per

Activitat 3: La funció i els públics dels museus d’art.

Lliurament activitat 3 …
Lliurament activitat 3 …

Debat0el Activitat 3: La funció i els públics dels museus d’art.

No hi ha comentaris.