He volgut crear aquest diagrama de mode circular, ja que quan he llegit el text de Howard, ens parla de com:

“Puede pensarse un mundo de arte como una red establecida de vínculos cooperativos entre los participantes.”

I per mi la forma circular sempre la interpreto com a col·laboració, grup.

El món de l’Art está composat de diferents agents, i aquest és poden classificar entre agents humans i agents no humans, els agents no humans són els encarregats de la producció, distribució i recepció de l’art, encara que no siguin persones, i els he classificat en:

• Galeries d’Art
• Museus
• Fires d’Art
• Plataformes Digitals
• Institucions Educatives
• Organitzacions Culturals
• Espais Alternatius

Per altre banda, els agents humans són aquells individus o col·lectius que exerceixen un paper actiu en la creació, promoció, distribució i recepció de l’art, i els he classificat en:

• Artistes
• Crítics d’Art
• Curador
• Col.leccionistes
• Gestor Cultural
• Educadors
• Artistes Emergents

En cada un dels agents he introduït una petita descripció de les seves funcions, i he volgut utilitzar els colors i les seves tonalitats per classificar les diferents disciplines i procedències, com també les relacions i sinergies que poden tenir els uns amb els altres.

• Marrons per les institucions com museus o galeries d’art.
• Blaus per als sectors més educatius.
• Verds per als agents més humanistes i sociològics.
• Morats per als creatius i alternatius.
• Grocs per als agents coordinadors.

Les fletxes de color taronja, per establir les relacions que tenen l’un amb els altres més comunes.

Quan Howard ens parla de aquí de:

“Lo que buscamos son grupos de personas que cooperan para producir cosas que por lo menos ellas llaman arte. Una vez encontradas, buscamos otras personas que también son necesarias para esa producción, con lo que vamos construyendo gradualmente un panorama lo más completo posible de la red cooperativa que irradia el trabajo en cuestión.”

M’he basat en aquesta idea per anar construint el diagrama, i a mesura que l’anava creant, vas trobant més aspectes de col·laboració entre ells.

Per exemple:

L’artista emergent tindrà en principi més vinculació en espais alternatius en els principis de la seva carrera, que els artistes ja consagrats, tot i que l’artista emergent pot arribar a col·laborar amb l’artista ja consagrat i que aquest li serveixi de plataforma per poder adquirir més visibilitat.

Les plataformes digitals poden fer de llançadora de l’obra d’artistes: YouTube, Spotify, Instagram tiktok, moltes vegades a cost 0, i és una gran agent per als artistes emergents, i a la vegada, també ho és per donar visibilitat a projectes artístics i artistes ja coneguts, institucions d’art i programes educatius artístics.

La creació del diagrama m’ha ajudat molt per entendre la col·laboració entre els diferents agents.

Bibliografía:

Becker, H. [Howard]. (2008). Mundos del arte y actividad colectiva. En Los mundos

del arte. Sociología del trabajo artístico (p. 17-59). Universidad Nacional de

Quilmes. ISBN 9789875581470

Texto breve

Antes de explicar el diagrama quizás sea necesario reflexionar sobre qué es el arte contemporáneo, también llamado arte de vanguardia o arte actual. Datado aproximadamente en el 1968, el arte contemporáneo:

• No muestra unidad de estilo, de forma o de producción
• El espectador o visitante es un actor activo en el producto de arte
• Es un arte democrático de forma que cualquiera cosa puede considerarse arte e incluso cualquiera puede considerarse artista (Duchamp “tuvo que convencer al público de que una pala colgada del techo era arte para demostrar su teoría de que, si el público la activa como tal a través de su interpretación o reflexión, cualquier cosa puede ser arte.”)

El arte actual, aunque puede no partir de unas subvenciones sí que es subsidiario a este tipo de ayudas. Estas subvenciones son establecidas por el Estado (primer actor). El nicho donde podemos encontrar el arte actual es el basado en la liberalización y neoliberalismo que determinan de alguna manera el mercado (segundo actor) a parte de coleccionistas de arte, el arte como objeto de consumo etc. Los medios (tercer actor) son parte imprescindible de este conclave ya que a partir de ellos se propaga el arte como “producto”. Los críticos (cuarto actor) y los museos (quinto actor) sirven para validar o no una pieza de arte. La pieza de arte que entra en el sistema es la que antes, de alguna manera, ha estado expuesta o vehiculizada en un expositor validador de sentido.

Así que nos quedaría la figura del artista o la artista (sexto actor) que parece que forma parte de esta red de colaboraciones y que en el mundo arte contemporáneo se acerca a la figura de un productor (necesita aliados en su fase de desarrollo) y generador de una especie de “marca” que haga que sus productos sean reconocibles.

Bibliografía

Alliata, Giorgia (2022). Revista Jurídica U de San Andrés, 18 nov 2022. Disponible en https://rjudesa.wixsite.com/blog/post/es-justo-que-cualquiera-pueda-ser-artista-gracias-a-duchamp-signo-de-interrogaci%C3%B3n

Campàs Montaner, Joan (2013). Pensar l’art contemporani. Universitat Oberta de Catalunya, UOC.

Text jusificatiu

El sector de l’art, sovint percebut com una manifestació individual i única de l’artista, és en realitat el resultat d’una complexa xarxa d’interaccions socials, institucionals i culturals. Aquest sistema es compon de múltiples agents que influeixenen el procés creatiu i en la valoració de l’art. Aquests agents inclouen no només artistes, sinó també curadors, crítics d’art, col·leccionistes, institucions com museus i galeries, i fins i tot marcs normatius i culturals que donen forma a com es percep i es consumeix l’art.

Des de la meva experiència treballant durant 8 anys en un estudi de tatuatges, he pogut observar de prop com aquests mateixos agents actuen dins el món del tatuatge. Encara que el tatuatge sovint s’ha vist com una pràctica artística perifèrica o contracultural, avui en dia es troba integrat dins aquest sistema més ampli de l’art. Els tatuadors no treballen de manera aïllada; depenen de la demanda dels clients (que poden seguir tendències artístiques globals), de les normatives legals que regulen el seu ofici, i de l’entorn cultural que determina quins estils o temàtiques són apreciats o desestimats.

Per exemple, en el meu cas, vaig observar com el boom de les xarxes socials va transformar la manera com els tatuadors mostraven la seva obra i atreien nous clients. Plataformes com Instagram no només funcionen com un aparador, sinó que també condicionen les estètiques preferides: certs estils de tatuatge es popularitzen a causa de la seva viralitat, mentre que altres queden relegats. Aquesta interacció entre les preferències de la clientela, les normatives legals, la visibilitat en plataformes digitals i les tendències globals de l’art configura el que es considera art dins el món del tatuatge.

Una persona que treballa com a tatuador està immersa en una xarxa d’agents que influeixen en el seu treball, la seva percepció com a artista i el valor que es dona a la seva producció.

El treball d’un tatuador està influenciat per una xarxa d’agents que condicionen tant el procés creatiu com la seva pràctica professional. Els clients tenen un paper central, ja que les seves preferències i experiències personals determinen el disseny final del tatuatge. A més, l’estudi de tatuatge on treballa actua com a marc institucional, establint normes i valors ètics, així com les condicions tècniques i legals que guien el treball del tatuador. Les regulacions legals i sanitàries també són un agent clau, ja que asseguren que el procés es faci dins els estàndards de seguretat i higiene requerits.

El discurs cultural i artístic influeix en la manera com es percep el tatuatge en la societat, oscil·lant entre ser vist com una expressió artística reconeguda o una pràctica contracultural. Finalment, les plataformes digitals com Instagram i TikTok són essencials per mostrar el treball del tatuador, influir en les tendències i atraure nous clients. Així, el treball del tatuador és el resultat d’una interacció constant entre aquests agents, demostrant que l’art del tatuatge no és un acte individual, sinó una expressió dins un sistema social ampli.

Hola a tothom!

Presentació – Activitat 1: Prendre contacte i mapejar el sistema de l’art

Antoni Garrido

Presentació