He volgut crear aquest diagrama de mode circular, ja que quan he llegit el text de Howard, ens parla de com:

“Puede pensarse un mundo de arte como una red establecida de vínculos cooperativos entre los participantes.”

I per mi la forma circular sempre la interpreto com a col·laboració, grup.

El món de l’Art está composat de diferents agents, i aquest és poden classificar entre agents humans i agents no humans, els agents no humans són els encarregats de la producció, distribució i recepció de l’art, encara que no siguin persones, i els he classificat en:

• Galeries d’Art
• Museus
• Fires d’Art
• Plataformes Digitals
• Institucions Educatives
• Organitzacions Culturals
• Espais Alternatius

Per altre banda, els agents humans són aquells individus o col·lectius que exerceixen un paper actiu en la creació, promoció, distribució i recepció de l’art, i els he classificat en:

• Artistes
• Crítics d’Art
• Curador
• Col.leccionistes
• Gestor Cultural
• Educadors
• Artistes Emergents

En cada un dels agents he introduït una petita descripció de les seves funcions, i he volgut utilitzar els colors i les seves tonalitats per classificar les diferents disciplines i procedències, com també les relacions i sinergies que poden tenir els uns amb els altres.

• Marrons per les institucions com museus o galeries d’art.
• Blaus per als sectors més educatius.
• Verds per als agents més humanistes i sociològics.
• Morats per als creatius i alternatius.
• Grocs per als agents coordinadors.

Les fletxes de color taronja, per establir les relacions que tenen l’un amb els altres més comunes.

Quan Howard ens parla de aquí de:

“Lo que buscamos son grupos de personas que cooperan para producir cosas que por lo menos ellas llaman arte. Una vez encontradas, buscamos otras personas que también son necesarias para esa producción, con lo que vamos construyendo gradualmente un panorama lo más completo posible de la red cooperativa que irradia el trabajo en cuestión.”

M’he basat en aquesta idea per anar construint el diagrama, i a mesura que l’anava creant, vas trobant més aspectes de col·laboració entre ells.

Per exemple:

L’artista emergent tindrà en principi més vinculació en espais alternatius en els principis de la seva carrera, que els artistes ja consagrats, tot i que l’artista emergent pot arribar a col·laborar amb l’artista ja consagrat i que aquest li serveixi de plataforma per poder adquirir més visibilitat.

Les plataformes digitals poden fer de llançadora de l’obra d’artistes: YouTube, Spotify, Instagram tiktok, moltes vegades a cost 0, i és una gran agent per als artistes emergents, i a la vegada, també ho és per donar visibilitat a projectes artístics i artistes ja coneguts, institucions d’art i programes educatius artístics.

La creació del diagrama m’ha ajudat molt per entendre la col·laboració entre els diferents agents.

Bibliografía:

Becker, H. [Howard]. (2008). Mundos del arte y actividad colectiva. En Los mundos

del arte. Sociología del trabajo artístico (p. 17-59). Universidad Nacional de

Quilmes. ISBN 9789875581470