He triat per a aquesta primera pràctica la imatge d’un mapa de fantasia. La meva primera reflexió en llegir el text de Becker va ser la tan citada frase de John Donne respecte a que cap ésser humà no és una illa (Donne, 1624), i la imatge que em va venir al cap, de seguida, era la de representar una arxipèlag, potser una mica com els mapes del tresor de les pel·licules de pirates, o de les novel·les i jocs de fantasia. Aquests mapes solen tenir un aspecte estereotipat (accidents geogràfics, decoració guarnida, abundós text )i una mica prescriptiu. Segons Stefan Eckman (Eckman, 2013) “els mapes reals re-presenten allò que ja existeix, mentre que els mapes ficticis sovint són una activitat primària; crear el mapa vol dir, sobretot, crear el món del mapa”. Així, algunes de les idees de Becker (Becker, 1982), com ara que els móns de l’art tenen una frontera porosa amb d’altres, o la manera com insisteixen a buscar la distinció respecte els mons que li són propers, em va recordar un cop més als vells mapes dels exploradors que descrivien la muralla xinesa, o la vell pràctica d’inscriure “hic sunt dracones” (“a partir d’aquí hi ha dracs”) als mapes medievals. 

Amb aquests conceptes, i amb la voluntat de fer una representació informativa dels agents del món de l’art, però també suggeridora -al capdavall, cap mapa no és ni pot ser del tot el territori- he treballat el projecte imaginant literalment un món que representi les relacions dels actors de l’art tal i com les intueixo jo. Així, he defugit de ls proporcionalitat de la infografia moderna, si bé he intentat ser curosa tant pel que fa a la identificació dels actors com amb les relacions entre unes i altres parts (per exemple, els actors auxiliars tenen més connexió amb les institucions que amb el mateix artista, i he volgut deixar entreveure que el públic i els altres mons són en realitat part d’un mateix continent) o pel que pertoca la seva posicionalitat.

Becker, Howard Saul. (1982). Art worlds. University of California.

John Donne. (1624). Devotions Upon Emergent Occasions. s.n.].

Ekman, Stefan. (2013). Here be dragons : exploring fantasy maps and settings. Wesleyan University Press. http://site.ebrary.com/id/10672365

Després de llegir el text de Howard Becker, és interessant considerar que, tot i que ell destaca la importància de l’activitat col·lectiva i les xarxes de cooperació en la creació artística, també podríem argumentar que l’art pot sorgir d’una experiència individual i solitària, que té un valor únic.

Hi ha molts artistes que, en moments d’aïllament, han creat obres profundament originals i significatives que reflecteixen la seva visió personal del món. Aquesta perspectiva individual pot aportar una autenticitat i una emoció que, de vegades, es poden perdre en el procés col·lectiu. L’idea de l’artista com a creador solitari pot ser una manera de destacar la seva veu única en un panorama artístic sovint homogeni.

A més, si bé és interessant reconèixer la importància dels agents i institucions que recolzen la creació artística, també cal tenir en compte que, en alguns casos, aquests mateixos agents poden limitar la llibertat creativa. La pressió per adaptar-se a les expectatives comercials o les tendències del moment pot influir negativament en l’autenticitat de l’obra.

Finalment, podria dir-se que la idea de valorar les diferents contribucions al món de l’art és important, però no hem de perdre de vista la màgia que pot sorgir de l’aïllament i la introspecció de l’artista. Així, tant la col·lectivitat com la individualitat poden coexistir en el món de l’art, oferint dues perspectives valuoses sobre la creació artística

Com creieu que les dinàmiques actuals de les xarxes socials influeixen en la solitud creativa dels artistes? Penseu que la pressió per ser visibles i connectar amb el públic pot enriquir o perjudicar les seves obres?