Després de llegir el text de Howard Becker, és interessant considerar que, tot i que ell destaca la importància de l’activitat col·lectiva i les xarxes de cooperació en la creació artística, també podríem argumentar que l’art pot sorgir d’una experiència individual i solitària, que té un valor únic.

Hi ha molts artistes que, en moments d’aïllament, han creat obres profundament originals i significatives que reflecteixen la seva visió personal del món. Aquesta perspectiva individual pot aportar una autenticitat i una emoció que, de vegades, es poden perdre en el procés col·lectiu. L’idea de l’artista com a creador solitari pot ser una manera de destacar la seva veu única en un panorama artístic sovint homogeni.

A més, si bé és interessant reconèixer la importància dels agents i institucions que recolzen la creació artística, també cal tenir en compte que, en alguns casos, aquests mateixos agents poden limitar la llibertat creativa. La pressió per adaptar-se a les expectatives comercials o les tendències del moment pot influir negativament en l’autenticitat de l’obra.

Finalment, podria dir-se que la idea de valorar les diferents contribucions al món de l’art és important, però no hem de perdre de vista la màgia que pot sorgir de l’aïllament i la introspecció de l’artista. Així, tant la col·lectivitat com la individualitat poden coexistir en el món de l’art, oferint dues perspectives valuoses sobre la creació artística

Com creieu que les dinàmiques actuals de les xarxes socials influeixen en la solitud creativa dels artistes? Penseu que la pressió per ser visibles i connectar amb el públic pot enriquir o perjudicar les seves obres?