El Guernica com a procés social
El Guernica, una de les pintures més icòniques de Pablo Picasso, no només documenta el dolor de la guerra, sinó que s’ha convertit en un símbol universal de la lluita contra la injustícia i la violència. Aquesta obra va ser creada en resposta al bombardeig de la ciutat basca de Guernica durant la Guerra Civil Espanyola, un esdeveniment que va deixar una profunda ferida a la societat espanyola i que continua ressonant en la memòria col·lectiva. La potència emocional del Guernica transcendeix el seu context històric i cultural, connectant amb emocions i lluites que ressonen en diferents èpoques i llocs del món. Cada cop que la seva imatge apareix en un nou context, renova el seu missatge, adaptant-se a les realitats actuals i a les veus de les noves generacions que la fan servir com a eina de protesta i reflexió.
En un moment en què les xarxes socials ens ofereixen una gran varietat de perspectives sobre esdeveniments socials i culturals, la rellevància del Guernica es reafirma a través de la seva capacitat per inspirar diàlegs i mobilitzacions en l’era digital. La imatge de Picasso no és simplement una obra d’art que es mira, sinó que es converteix en un catalitzador de discussió i acció. Ara, més que mai, podem veure com el Guernica és reinterpretat en diferents formats i contextos, ja sigui a les pancartes de manifestacions o a les xarxes socials, on es comparteix per reivindicar els drets humans i la pau.
La nostra interacció amb l’art actualment està marcada per un consum immediat d’imatges i idees a través de plataformes com Instagram, Twitter o TikTok. Aquest entorn digital permet a les persones connectar-se amb obres d’art, artistes i moviments socials de manera ràpida i global. Picasso, amb el seu Guernica, va capturar l’essència del sofriment humà, i ara, més que mai, les xarxes socials permeten que aquest missatge arribi a una audiència més àmplia, facilitant la reflexió col·lectiva sobre temes que ens afecten a tots. Aquesta conexió entre l’art, les experiències individuals i la societat és una de les claus per entendre el poder del Guernica avui en dia. La seva imatge ha estat reutilitzada en diverses manifestacions socials al llarg dels anys, actuant com a símbol de resistència i solidaritat en moments de crisi.
Com a tatuador, percebo que el procés de crear una obra d’art, ja sigui un tatuatge o una pintura, implica una relació dinàmica amb el públic. Cada tatuatge que realitzo no és només una imatge, sinó una narrativa que representa un moment personal o col·lectiu. En aquest sentit, la meva experiència amb els tatuatges té un paralelisme amb el que Picasso volia transmetre: l’art com a vehicle d’expressió i transformació social. La meva feina és un reflex de les emocions i les històries dels meus clients, així com un espai de diàleg sobre les seves experiències de vida.
M’agradaria explorar com el Guernica ha estat un procés social al llarg del temps. Per fer-ho, faré servir documents de l’arxiu Repensar Guernica i també incorporaré algunes idees de Vera Zolberg sobre l’art com a procés social. El que vull mostrar és com l’impacte del Guernica continua sent tan viu i rellevant, sobretot en un món on les veus de la societat s’expressen amb més força gràcies a les noves tecnologies. El meu punt de vista és que, així com els tatuatges poden capturar les nostres històries personals i col·lectives, el Guernica ha estat una eina clau per a la mobilització social i la consciència política. Veiem que aquesta gran obra ha actuat com una eina potent per a la mobilització social i la consciència política, similar a com els tatuatges poden reflectir la identitat i la resistència.
Carta d’Akira Jin a Pablo Picasso (1962)
En una carta del 20 de novembre de 1962, Akira Jin, president de la Art Friend Association de Tòquio, informa a Picasso sobre l’èxit d’una exposició del Guernica a Japó. Jin destaca com els japonesos, coneixedors del sofriment de la guerra, fan seva la protesta que expressa la pintura. Aquesta carta és un exemple clar de com una obra d’art pot connectar cultures i experiències diverses. El Guernica no és només una imatge que representa un moment concret de la història espanyola; es converteix en un símbol que travessa fronteres i parla a persones de diferents orígens. Com a tatuador, reconec que cada tatuatge no és només una imatge, sinó una narració que representa un moment personal o col·lectiu. Així com un tatuatge pot tenir un significat profund per a qui el porta, el Guernica actua com un recordatori del dolor compartit i la resistència cultural.
En aquesta dinàmica, els agents que intervenen en la producció de l’obra són diversos: l’artista, el comissari de l’exposició, el públic japonès, i fins i tot els mitjans que difonen la notícia. Tots aquests agents contribueixen a la creació del significat de l’obra. Segons Zolberg, l’art és un procés social, i la seva producció implica una xarxa de relacions entre artistes, espectadors i institucions. Aquí, el Guernica s’expandeix més enllà del seu creador, Picasso, convertint-se en un artefacte col·lectiu que ressona amb les experiències de les persones que el contemplen. Així, la singularitat de l’obra es transforma; el Guernica no és només el resultat de la genialitat de Picasso, sinó que es converteix en un testimoni compartit de la condició humana.
https://guernica.museoreinasofia.es/documento/carta-de-akira-jin-pablo-picasso-del-20-de-noviembre-de-1962
Concentració de protesta a Central Park (1967)
Una concentració de protesta a Central Park el 1967 inclou una pancarta amb la imatge del Guernica, simbolitzant l’oposició a la guerra de Vietnam. Aquesta reutilització de la imatge del Guernica mostra la seva adaptabilitat i el seu poder com a símbol de mobilització. Aquesta acció és un exemple palpable de com l’art pot transcendir el seu context original i adaptar-se a noves realitats socials.
En aquest cas, els agents involucrats en la producció d’aquesta obra són molt més amplis que el propi Picasso. Inclouen els manifestants, que utilitzen la seva imatge per expressar una postura política, els organitzadors de la concentració i els fotògrafs que capturen el moment, ampliant la difusió del seu missatge. Zolberg destaca que la producció d’art no es limita a l’artista; en aquest context, el Guernica es converteix en una eina que connecta persones amb idees i lluites comuns. Els agents que utilitzen el Guernica en aquesta manifestació desafien la noció tradicional d’autoria, ressaltant el caràcter col·lectiu de l’art. Aquesta dinàmica mostra que el significat d’una obra d’art pot evolucionar i adaptar-se a les necessitats d’un moment concret, demostrant així que l’art no és un producte estàtic, sinó un reflex viu de les lluites socials.
https://guernica.museoreinasofia.es/documento/concentracion-de-protesta-en-central-park-con-pancarta-de-guernica
How to look at a mural: Guernica (1947)
Ad Reinhardt, en la seva obra sobre com observar el Guernica, discuteix l’impacte emocional que provoca. Aquesta reacció no és només individual, sinó col·lectiva, reflectint l’efecte de l’art en la societat. Reinhardt assenyala que el Guernica té la capacitat de mobilitzar emocions a gran escala, generant una resposta que va més enllà de l’experiència personal de cada espectador.
A través de l’anàlisi de Reinhardt, podem observar que l’impacte del Guernica depèn de la interacció entre l’obra i el públic. Els agents involucrats aquí inclouen l’artista, el públic, els crítics i els educadors. Aquesta interacció crea un ecosistema en què l’obra adquireix significat a partir de les experiències i les reaccions de la societat. Això desafia encara més la idea d’autoria individual, mostrant que el significat de l’art és el resultat d’un diàleg constant entre l’obra i el món que l’envolta. La perspectiva de Zolberg sobre l’art com a procés social ajuda a entendre que tant el Guernica com els tatuatges són productes d’interacció entre múltiples agents: artistes, espectadors, institucions i contextos culturals.
Així, el Guernica no és només un testimoni del dolor individual, sinó una representació del sofriment col·lectiu. Aquesta capacitat de l’art per provocar emocions compartides és fonamental per a la seva funció social i política. Al final, la reacció col·lectiva a l’obra de Picasso ressalta el seu paper com a vehicle d’unió i reflexió en moments de crisi.
https://guernica.museoreinasofia.es/documento/how-look-mural-guernica
Saskatoon Guernica (2021)
Adad Hannah va crear Saskatoon Guernica en un context contemporani, utilitzant materials quotidians per reinterpretar l’obra de Picasso. Aquesta instal·lació ressalta la continuïtat de la influència del Guernica en l’art actual, adaptant-se a noves realitats i explorant el significat de la guerra i la resistència en un món contemporani marcat per conflictes i desigualtats.
La creació de Hannah és un exemple de com els agents contemporanis poden reimaginar i reinterpretar obres clàssiques. Aquí, l’artista, el públic que visita la instal·lació, i els crítics d’art esdevenen part del procés de producció del significat de l’obra. A través d’aquesta reinterpretació, el Guernica no només es conserva com una obra del passat, sinó que s’inscriu en un diàleg amb les lluites actuals, reflectint així la seva rellevància contínua. Aquesta adaptació i reinterpretació mostren que l’art no és un producte estàtic, sinó que evoluciona i s’adapta a les necessitats de cada generació.
A més, la utilització de materials quotidians per part d’Hannah subratlla la idea que l’art no ha de ser només un objecte de prestigi, sinó que pot ser accessible i connectar amb les experiències quotidianes de les persones. Això reafirma la noció de Zolberg que l’art és un procés social en el qual els agents involucrats contribueixen a la creació de significat a través de les seves interaccions.
https://guernica.museoreinasofia.es/en/document/saskatoon-guernica
Tots aquets documents que he escollit deixen clara una cosa, el Guernica no és només una obra d’art. El seu impacte en les manifestacions socials i en la consciència política destaca com l’art pot ser una eina poderosa per mobilitzar i reunir persones durant moments difícils. Els diversos agents que han participat en la seva creació aporten cadascun una visió única, enriquint així el significat de l’obra i convertint-la en un símbol compartit per la societat.
La perspectiva de Vera Zolberg sobre l’art com a procés social ens ajuda a entendre que tant el Guernica com els tatuatges són fruit d’interaccions entre diversos agents: artistes, espectadors, institucions i contextos culturals. Aquesta visió col·lectiva desafia les nocions tradicionals de singularitat i autoritat individual, posant de relleu que l’art és el resultat d’un diàleg constant entre l’obra i el seu entorn social. Això implica que el significat d’una obra no es limita a l’intent de l’artista, sinó que es construeix a través de les interpretacions i respostes del públic i de les condicions socials en què es troba.
Alhora de crear disenys per tatuar percebo la meva feina com un procés col·laboratiu, on cada disseny neix d’una comunicació entre el client i jo, així com de les experiències i narratives que cadascun portem. D’aquesta manera, el Guernica pot ser vist com un gran tatuatge col·lectiu que encapsula el dolor i la lluita de moltes generacions, reflectint una consciència compartida que ressona a través del temps.
El Guernica ha demostrat ser un agent de canvi social, capaç de ressonar en diverses cultures i èpoques. La seva història de mobilització i protesta exemplifica el poder de l’art, que, igual que els tatuatges, pot comunicar emocions profundes i significats complexos. Aquesta obra no només transcendeix la singularitat del seu autor, sinó que s’ha convertit en un símbol compartit de lluita i resistència, una manifestació visual d’un sentiment col·lectiu contra la injustícia. La meva experiència com a tatuador m’ha ensenyat que cada peça que creo pot ser un símbol de resistència i expressió personal, tal com el Guernica ha estat un emblema de la lluita contra la guerra i la injustícia. En resum, tant l’art com el tatuatge tenen la capacitat de transformar vides i generar diàlegs que ressonen més enllà de la seva aparença física, fent que cada obra sigui un reflex de la societat en què es crea i es comparteix.
Bibliografia
Glossari de termes de sociologia de l’art
https://arts.recursos.uoc.edu/glossari-sociologia/
Laboratori de documentació
https://arts.recursos.uoc.edu/labdoc/dossier-de-proces/
Repensar Guernica
Saskatoon Guernica. Adad Hannah. Any 2021
https://guernica.museoreinasofia.es/en/document/saskatoon-guernica
How to look a mural: Guernica. Akira Jin. Any 1962
https://guernica.museoreinasofia.es/documento/how-look-mural-guernica
Concentración en Central Park. Alicia Legg. Any 1967
https://guernica.museoreinasofia.es/documento/concentracion-de-protesta-en-central-park-con-pancarta-de-guernica
Carta de Akira Jin a Pablo Picasso. Akira Jin. Any 1962
https://guernica.museoreinasofia.es/documento/carta-de-akira-jin-pablo-picasso-del-20-de-noviembre-de-1962
Debatcontribution 0el El Guernica com a procés social
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.