ACTIVITAT 3 Seminari de contextos i sistemes de l’art LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL DEL GUST ESTÉTIC I LA SEVA REPERCUSSIÓ EN L’ART I LA CULTURA.

El bon gust és un resultat d’una bona formació?

A les paraules del document presentat de Pierre Bourdieu hi ha uns punts claus a tenir en compte per entendre sobre la construcció social del gust estètic. Una és la frase cèlebre d’Ovidi: Iinoti nulla cupido (no hi ha desig del qual es desconeix) això ens convida a reflexionar en l’actualitat que vivim sobre el consum, la publicitat i l’ús de la tecnologia per vendre i facilitar-te les compres. Al món de l’art no escapa, el col·leccionisme i la figura de l’artista amb la seva signatura entra dins d’aquest consum. Si no ho veiem no ho volem, desgraciadament en l’actualitat el consum i el desig s’ha multiplicat malaltissament per les falses veritats de les publicitats algorítmiques. Una persona és capaç de desenvolupar un gust estètic concret sense tenir cap contacte ni intencionalitat externa?, perquè aquí és on comença la conquesta escolar, pedagògica i cultural. Tota persona dotada de les mateixes oportunitats i eines obtindrà el mateix gust estètic?, difícil, ja que cada individu encara que tingués les mateixes oportunitats probablement la influència familiar i el seu capital econòmic, social i cultural seria qui il·luminés el gust de la persona. No volem dir que a millor capital, millor bon gust estètic, ja que remarquem que la teva herència cultural és el valor capital més important que defineix i perfila el teu gust.

És una sensibilitat acadèmica o intima singular?

La sensibilitat és un requisit important per valorar una obra d’art, però aquesta capacitat és innata com les singularitats de les persones creadores d’objectes artístics?, o és un procés cultural i acadèmic el que fa sensibilitzar-te amb el que veus? Hi ha germans que amb el mateix volum, estructura i trajectòria poden tenir diferents gustos estètics. Les modes condicionen els gustos, l’obra d’una artista pot passar a ser una demanda social sense plantejament del qual és tenir bon o mal gust, si la pressió social mediàtica es presenta i el teu capital cultural no té els fonaments ben argumentats per aguantar, descartar i filtrar el pes de l’opinió pública. Com l’exemple de l’article de la subhasta de Sotheby’s creat per Renata Ribeiro dos Santos ens il·lustra una societat consumidora de l’obra dels artistes de moda, en aquesta ocasió, de Bansky un artista molt cotitzat, on el col·leccionisme extrem fan que adquirir una obra d’aquest artista augmenti l’estatus i capital econòmic, però això no és sinònim de què el teu capital cultural i social millori.

És més una adquisició de poder que et pot col·locar a la moda de l’actualitat i que fictíciament et dona la medalla del “bon gust”. Ja que tenir l’obra pot ser per aparentar i col·leccionar sense cap tipus de valoració social o crítica al mateix artista.

L’artista empatitza amb la necessitat i els interesos de la majoria per tenir més exit?

Una creació artística pot ser creada per empatitzar amb el seu consumidor o objectiu, com ens narra al text Bourdieu que els gustos s’engendren en la trobada entre oferta i demanda, hi ha artistes vinculats a la societat de la seva realitat on configuren tot un relat preparat per meravellar i conquerir la mirada de l’observador, però pot tenir un pol totalment oposat un objectiu amb la capacitat de crear un efecte de rebuig, crítica i qüestionament de la seva realitat.

En naixement d’una societat burgesa marca un diferència amb el capital cultural i social de l’època, com ve ens explica Renata Ribeiro dos Santos al text de Manet i un bar del Folies Bergère (1882) l’atmosfera transmesa a l’obra i tota la informació social que ens detalla la historiadora d’art Griselda Pollock(2018), amb una radiografia del París d’aquell moment ens transmet la importància del naixement d’una nova escala social capaç d’engendrar una nova mirada al gust a l’art.

BIBLIOGRAFIA

Zolberg, V. [Vera]. (2003). Los artistas nacen o se hacen (fragment). En . Sociología de las artes (p. 149-161). ISBN 8480484713

Bourdieu, Pierre . La metamorfosis de los gustos. A: Bourdieu, Pierre . Cuestiones de sociología. Madrid: Akal, 2008. p. 161-172. ISBN 9788446029878

Vázquez, F. [Francisco]. (2002). Espacio social, capital y clases sociales. En Pierre Bourdieu: la sociología como crítica de la razón (p. 90-115). Montesinos. ISBN 8495776227

Arthur Bispo do Rosário: art sense adjectius? Renata Ribeiro dos Santos 2021 PID_00275791

Banksy i la subhasta de Sotheby’s. Renata Ribeiro dos Santos 2021 PID_00275791

Manet i Un bar del Folies Bergère (1882): art com a mirall de la societat Renata Ribeiro dos Santos 2021 PID_00275791

Invitadas. Les dones artistes i les institucions Renata Ribeiro dos Santos 2021 PID_00275791