Guernica es Guernica por la vida que ha tenido (Plasencia, 2023). Un objecte material construït a base de fusta, tela i pigment, fruit d’un sentiment impulsiu arrel d’un esdeveniment esfereïdor que va ser capaç de transgredir en moltes fronteres geogràfiques, polítiques i socials.

En la fotografia Dones contemplant el Guernica al Museum of Modern Art de Nueva York (Nova York, 1948) les dones no admiren tant la bellesa de les formes com el missatge antibèl·lic de la peça. La obra artística se entiende como una sinécdoque representativa de una experiencia global (Zolberg, 2003). El quadre té el poder polític i simbòlic de transgredir el bombardeig a Guernika per a esdevenir quelcom més gran que unifica moltes veus arreu del món amb un discurs contra la violència.

 Aquesta imatge ens demostra la importància que tenia i té el fet d'"anar a veure el Guernica".

És un quadre d’estil cubista on les formes desconstruïdes, però reconeixibles, desenvolupen un relat esfereïdor a través d’unes escenes cruentes. Un relat que no se centra en: de quina guerra es tracta, de quines persones van morir o qui va propiciar l’atac (evidentment un context importantíssim) sinó en el missatge universal antibel·licista; això ens demostra la potència del quadre independentment del seu context real.

Es tracta d’un poder que ha anat adquirint l’obra de manera progressiva, un poder que se li ha anat atorgant pels seus estrets lligams simbòlics que el públic general li ha anat associant. Guernica ha sigut i és una imatge que congrega una sèrie de discursos en defensa de la vida humana, dels drets civils i la pau i la denúncia de moltes injustícies socials, convertint-se així en una icona a escala mundial. Las fronteras de las obras asrtisticas estan perpetuamente sujetas a redifinicion (Zolberg, 2003). És una pintura atemporal que té la qualitat d’adaptar-se a molts i diferents escenaris, essent el seu significat quelcom universal capaç d’actualitzar-se constantment. La recepcion del arte en sí es un fenómeno plural que, con cada relectura, contribuye a la contunua re-creacion de las obras artisticas. (Zolberg, 2003).

Resten pocs documents que conservin imatges reals del bombardeig de Guernika, entre ells el vídeo Bombardeo de Gernika (Guernika, 1937). Una finestra al passat on podem entendre la magnitud de la tragèdia amb les vistes de la ciutat destruïda, el rescat de les víctimes i la fugida de la població, imatges posteriors al fet del bombardeig. La iconografia del quadre de Picasso reflecteix les escenes o problemàtiques generals en el si d’una guerra o d’un fet catastròfic: incendis, destrucció, mort, descontrol, desorientació, etc. Sempre evitant el seu lligam directe amb la ciutat, construint així un relat que embolcalli qualsevol guerra. Són temes molt amplis on tothom pot tenir algun lligam personal o simplement de solidaritat. És un missatge que causa gran simpatia i reconforta si el transmetem o el reproduïm, ens fa formar part de la causa. Entenem per causa l’intangible, ampli o impersonal en el qual ens és necessari de construir un lligam personal, privat, a fi de poder aconseguir una experiència immersiva amb l’esdeveniment, en aquest cas, de Guernika. L’objectiu de tot plegat és el de poder transmetre tota la sèrie de valors esmentats anteriorment.

Un vídeo colpidor sobre la destrucció que va provocar el bombardeig.

Amb això, penso que una gran qualitat del quadre és la seva versatilitat no només simbòlica, sinó també iconogràfica. Arran dels recents aiguats a València, vaig veure una imatge de l’il·lustrador Javi Royo en la qual havia sumat un sentit més al quadre: a la part on apareix la dona que crida amb els braços enlairats, li va afegir fang a la part inferior. D’aquesta manera, en el missatge de solidaritat i de catàstrofe on persones hi han perdut la vida, s’hi suma amb molta naturalitat el context d’uns aiguats, més enllà d’un context bel·licista.

Imatgede la il·lustració de Javi Royo en suport a València.

En el procés de transformació d’una obra artística hi tenen un paper fonamental els mitjans de comunicació. Van tenir un paper rellevant durant la segona meitat del segle passat, però avui en dia tenen molta més importància. La nostra percepció canvia radicalment si tots els inputs que rebem els veiem a través de la televisió o de les xarxes socials, on sovint trobem ficció o imatges falses o preparades. També la distància física que ens separa de l’esdeveniment o la nostra relació amb alguna experiència semblant al que està passant. El nostre impacte amb la notícia és molt més gran si passa a prop de casa nostra, si els afectats parlen el nostre idioma o si a nosaltres ens va passar quelcom similar. I, per tant, la nostra solidaritat i implicació també augmenta, bolcant-nos molt més en la causa sigui en l’àmbit material o simbòlic; enviant diners o menjar o publicant una imatge de la dona cridant de Guernica amb onades.

Però, i pensant en un esdeveniment que ens quedi, en tots els sentits, més llunyà: què passa quan coneixem o tenim vies per conèixer realment els fets succeïts d’una manera detallada? Des d’un punt de partida impersonal, què passa quan podem tenir coneixament de la causa? Reforço aquestes qüestions amb la imatge relativament recent del nen immigrant sirià sense vida a les platges turques i proposo la següent pregunta: per què apartem la vista d’imatges tan colpidores com la del nen i, en canvi, ens podem passar hores mirant Guernica tot i tenir un rerefons, salvant les distàncies, prou semblant?

Imatge del nen sirià trobat a les platges de Turquia.

En el cas del nen podem saber qui era, perquè fugia, com va morir, qui el va trobar, la seva situació familiar, etc. I això sembla que ens incomoda, que li hem de mantenir les distàncies o l’anonimat per mostrar respecte i que com menys sapiguem, millor. A més, penso que els mitjans (i la població en general) eviten la divulgació d’imatges crues o impactants si tenen una alternativa, i sobretot si aquesta alternativa està vinculada a l’art i al món cultural.

En l'article escrit per Joel Gunter per la BBC s'obra un debat molt interessant sobre quines imatges publicar als diaris i quines no, o si es tracta de fer una excepció.

Crec molt important aquesta perspectiva estètica per Guernica a l’hora de convertir-se en un símbol i una icona de la pau. És més fàcil de reproduir el dibuix d’una dona amb el seu nen mort en braços que no pas la imatge real d’un nen mort. Socialment ens sembla més agradable el fet de denunciar la mort a través d’una imatge al·legòrica que no pas a través d’una imatge real, ja que ens descol·loca i apartem la vista. El públic té el poder de discernir entre quines imatges afecten la sensibilitat i quines altres poden transgredir cap a un nivell simbòlic. La recepció artística és un acte comunicatiu en essència atès que el públic espectador reinterpreta amb la seva recepció els codis estètics llançats pel creador. El públic es converteix així en un espectador-creador, en part productiva del procés de creació simbòlica, procés de creació artística, en definitiva (Eco, citat a Escaño, 2014, pàg. 12) (UOC, 2024).

Com una imatge «inventada o produïda» pot ser més impactant que no pas una fotografia real i descarnada de la guerra. El poder de deixar llibertat a la imaginació és major que no pas la realitat en si: la diferència entre la realitat i la ficció. Ens sentim còmodes davant de Guernica perquè tot i saber que hi van morir moltes persones, no hi tenim una imatge literal i ens sembla una causa noble la de preservar la seva memòria.

En relació amb això, és destacat recordar que la Guerra Civil Espanyola va ser un dels primers conflictes bèl·lics on les fotografies tenien un paper molt important. En un enfrontament directament amb la població, es va fer una difusió massiva d’imatges de les víctimes civils, no només per mostrar el poder militar sinó també per minvar la població. En resposta a aquestes imatges tan impactants i fugint del seu poder manipulador, l’obra de Picasso va simbolitzar un crit contra el feixisme i una icona amb un gran poder polític, com ens mostra la fotografia Membres del Govern d’Euskadi en el Pavelló d’Espanya davant del Guernica (París, 1973). Així doncs, l’obra magna de Picasso ha esdevingut un símbol contra la violència i sempre ha estat present en múltiples manifestacions en forma de dibuixos, vinyetes, cartells i pancartes, fent créixer la seva fama fins a assolir un nivell mundial.

La pintura, exposada en una gran exposició artística a París, rep la visita política dels Membres del Govern d'Euskadi, visibilitzant i reivindicant així la seva simbologia política i social.

Més enllà d’aquest valor simbòlic i polític és important destacar el poder que té l’obra per fer públic o popular un fet tan esfereïdor com el d’un bombardeig. El fet de democratitzar a nivell mundial un conflicte polític molt fosc amb unes conseqüències tan nefastes; convertir una desgràcia en quelcom popular. Tan popular com una qüotidiana postal com la que va enviar Denise Loeb a Alfred H. Barr Jr. (París, 1937) fent-lo coneixador, entre altres medis, d’aquesta obra i desenvocant finalment en una gran exposició al MoMA.

Una senzilla i comercial postal que acaba formant part d'un recull de documents importants en relació a la obra a la qual fa referència.

Arreu on era exposat, Guernica no deixava indiferent. La seva imatge no només representava d’una manera única el conflicte bèl·lic espanyol, sinó que es tractava de l’obra més recent de l’artista més important del moment. Tots els museus i institucions demanaven poder tenir-lo exposat, ja que denotava un gran prestigi, fins al punt de comparar una exposició de Picasso amb una de Van Gogh, com podem llegir en la Carta de Willen Sandberg a Pablo Picasso (Amsterdam, 1953).

Les altes esferes i la població estan entusiasmats amb l'obra de Picasso.

En totes les exposicions en les quals participava Guernica sempre ocupava un paper protagonista, ja que d’aquesta manera el museu s’abanderava del privilegi de tenir-lo i demostrava medis de protecció i preservació de la gran peça. Tot i que Guernica pertanyia a Picasso, moltes institucions demanaven poder exposar el quadre i havien de demanar permís a l’autor, que tenia sempre l’última paraula.

El punt clau perquè Guernica esdevingués una obra tan important en l’àmbit mundial és la seva característica d’obra itinerant, ja que d’aquesta manera s’apropava d’una manera física al públic. Aquesta oportunitat de poder mirar en directe i de molt a prop una obra de tal envergadura va propiciar la proliferació d’un ús de la seva imatge amb un caràcter molt més popular, més enllà del marc museístic.

El resultat esdevé amb un complex mapa a escala mundial que mostra un sense fi de relacions que va augmentant amb el temps. Una obra que, com diu Zolberg, va adquirint significats i sentits nous a mesura que van passant els esdeveniments. Guernica es Guernica por la vida que ha tenido (Plasencia, 2023).

FONTS D’INFORMACIÓ

Document principal.

• Nova York, 1948. Dones contemplant el Guernica al Museum of Modern Art de Nueva York. Enllaç: https://guernica.museoreinasofia.es/documento/mujeres-contemplando-guernica-en-el-museum-modern-art-de-nueva-york

Documents secundaris.

• 26 d’abril de 1937. Bombardeig de Gernika. Enllaç: https://guernica.museoreinasofia.es/documento/bombardeo-de-gernika
• París, 1973. Membres del Govern de Euskadi en el Pabelló d’Espanya davant del Guernica. Enllaç: https://guernica.museoreinasofia.es/documento/miembros-del-gobierno-de-euskadi-en-el-pabellon-de-espana-ante-guernica

• Àmsterdam, 16 de novembre de 1953. Carta de Willen Sandberg a Pablo Picasso. Enllaç: https://guernica.museoreinasofia.es/documento/carta-de-willem-sandberg-pablo-picasso-del-16-de-noviembre-de-1953
• París, 8 de setembre de 1937. Postal de Denise Loeb a Alfred H. Barr Jr. Enllaç: https://guernica.museoreinasofia.es/documento/postal-de-denise-loeb-alfred-h-barr-jr

Altres fonts d’informació.

• Plasencia, Inés. “ines plasencia repensar guernica subt”, entrevista feta per Aida Sánchez de Serdio Martín. 2023. Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=KF68p0VBmCY)
• Zolberg, Vera. (2003). El objeto de arte como proceso social (fragment). Sociología de las artes (p. 101-115)
• UOC. «Glossari de termes de sociologia de l’art .» Data d’accés: 27 d’octubre del 2024. Enllaç: https://arts.recursos.uoc.edu/glossari-sociologia/
• Museo Reina Sofia. «Repensando Guernica.” 2024. Enllaç: https://guernica.museoreinasofia.es/
• Gunter, Joel. “La historia detrás de la dramática foto de Alan, el niño ahogado en Turquía” BBC. 6 septiembre 2015. Enllaç:  https://www.bbc.com/mundo/noticias/2015/09/150905_internacional_migrantes_foto_alan_impacto_egn
• Royo, Javi. Valencia. 04 de novembre del 2024. Il·lustració digital. Instagram @javirroyo. Enllaç: https://www.instagram.com/p/DB6v9TqRp7a/

El Guernica com a procés social

El Guernica, una de les pintures més icòniques de Pablo Picasso, no només documenta el dolor de la guerra, sinó que s’ha convertit en un símbol universal de la lluita contra la injustícia i la violència. Aquesta obra va ser creada en resposta al bombardeig de la ciutat basca de Guernica durant la Guerra Civil Espanyola, un esdeveniment que va deixar una profunda ferida a la societat espanyola i que continua ressonant en la memòria col·lectiva. La potència emocional del Guernica transcendeix el seu context històric i cultural, connectant amb emocions i lluites que ressonen en diferents èpoques i llocs del món. Cada cop que la seva imatge apareix en un nou context, renova el seu missatge, adaptant-se a les realitats actuals i a les veus de les noves generacions que la fan servir com a eina de protesta i reflexió.

En un moment en què les xarxes socials ens ofereixen una gran varietat de perspectives sobre esdeveniments socials i culturals, la rellevància del Guernica es reafirma a través de la seva capacitat per inspirar diàlegs i mobilitzacions en l’era digital. La imatge de Picasso no és simplement una obra d’art que es mira, sinó que es converteix en un catalitzador de discussió i acció. Ara, més que mai, podem veure com el Guernica és reinterpretat en diferents formats i contextos, ja sigui a les pancartes de manifestacions o a les xarxes socials, on es comparteix per reivindicar els drets humans i la pau.

La nostra interacció amb l’art actualment està marcada per un consum immediat d’imatges i idees a través de plataformes com Instagram, Twitter o TikTok. Aquest entorn digital permet a les persones connectar-se amb obres d’art, artistes i moviments socials de manera ràpida i global. Picasso, amb el seu Guernica, va capturar l’essència del sofriment humà, i ara, més que mai, les xarxes socials permeten que aquest missatge arribi a una audiència més àmplia, facilitant la reflexió col·lectiva sobre temes que ens afecten a tots. Aquesta conexió entre l’art, les experiències individuals i la societat és una de les claus per entendre el poder del Guernica avui en dia. La seva imatge ha estat reutilitzada en diverses manifestacions socials al llarg dels anys, actuant com a símbol de resistència i solidaritat en moments de crisi. 

Com a tatuador, percebo que el procés de crear una obra d’art, ja sigui un tatuatge o una pintura, implica una relació dinàmica amb el públic. Cada tatuatge que realitzo no és només una imatge, sinó una narrativa que representa un moment personal o col·lectiu. En aquest sentit, la meva experiència amb els tatuatges té un paralelisme amb el que Picasso volia transmetre: l’art com a vehicle d’expressió i transformació social. La meva feina és un reflex de les emocions i les històries dels meus clients, així com un espai de diàleg sobre les seves experiències de vida.

M’agradaria explorar com el Guernica ha estat un procés social al llarg del temps. Per fer-ho, faré servir documents de l’arxiu Repensar Guernica i també incorporaré algunes idees de Vera Zolberg sobre l’art com a procés social. El que vull mostrar és com l’impacte del Guernica continua sent tan viu i rellevant, sobretot en un món on les veus de la societat s’expressen amb més força gràcies a les noves tecnologies. El meu punt de vista és que, així com els tatuatges poden capturar les nostres històries personals i col·lectives, el Guernica ha estat una eina clau per a la mobilització social i la consciència política. Veiem que aquesta gran obra ha actuat com una eina potent per a la mobilització social i la consciència política, similar a com els tatuatges poden reflectir la identitat i la resistència.

Carta d’Akira Jin a Pablo Picasso (1962)

En una carta del 20 de novembre de 1962, Akira Jin, president de la Art Friend Association de Tòquio, informa a Picasso sobre l’èxit d’una exposició del Guernica a Japó. Jin destaca com els japonesos, coneixedors del sofriment de la guerra, fan seva la protesta que expressa la pintura. Aquesta carta és un exemple clar de com una obra d’art pot connectar cultures i experiències diverses. El Guernica no és només una imatge que representa un moment concret de la història espanyola; es converteix en un símbol que travessa fronteres i parla a persones de diferents orígens. Com a tatuador, reconec que cada tatuatge no és només una imatge, sinó una narració que representa un moment personal o col·lectiu. Així com un tatuatge pot tenir un significat profund per a qui el porta, el Guernica actua com un recordatori del dolor compartit i la resistència cultural.

En aquesta dinàmica, els agents que intervenen en la producció de l’obra són diversos: l’artista, el comissari de l’exposició, el públic japonès, i fins i tot els mitjans que difonen la notícia. Tots aquests agents contribueixen a la creació del significat de l’obra. Segons Zolberg, l’art és un procés social, i la seva producció implica una xarxa de relacions entre artistes, espectadors i institucions. Aquí, el Guernica s’expandeix més enllà del seu creador, Picasso, convertint-se en un artefacte col·lectiu que ressona amb les experiències de les persones que el contemplen. Així, la singularitat de l’obra es transforma; el Guernica no és només el resultat de la genialitat de Picasso, sinó que es converteix en un testimoni compartit de la condició humana.

https://guernica.museoreinasofia.es/documento/carta-de-akira-jin-pablo-picasso-del-20-de-noviembre-de-1962

Concentració de protesta a Central Park (1967)

Una concentració de protesta a Central Park el 1967 inclou una pancarta amb la imatge del Guernica, simbolitzant l’oposició a la guerra de Vietnam. Aquesta reutilització de la imatge del Guernica mostra la seva adaptabilitat i el seu poder com a símbol de mobilització. Aquesta acció és un exemple palpable de com l’art pot transcendir el seu context original i adaptar-se a noves realitats socials.

En aquest cas, els agents involucrats en la producció d’aquesta obra són molt més amplis que el propi Picasso. Inclouen els manifestants, que utilitzen la seva imatge per expressar una postura política, els organitzadors de la concentració i els fotògrafs que capturen el moment, ampliant la difusió del seu missatge. Zolberg destaca que la producció d’art no es limita a l’artista; en aquest context, el Guernica es converteix en una eina que connecta persones amb idees i lluites comuns. Els agents que utilitzen el Guernica en aquesta manifestació desafien la noció tradicional d’autoria, ressaltant el caràcter col·lectiu de l’art. Aquesta dinàmica mostra que el significat d’una obra d’art pot evolucionar i adaptar-se a les necessitats d’un moment concret, demostrant així que l’art no és un producte estàtic, sinó un reflex viu de les lluites socials.

https://guernica.museoreinasofia.es/documento/concentracion-de-protesta-en-central-park-con-pancarta-de-guernica

How to look at a mural: Guernica (1947)

Ad Reinhardt, en la seva obra sobre com observar el Guernica, discuteix l’impacte emocional que provoca. Aquesta reacció no és només individual, sinó col·lectiva, reflectint l’efecte de l’art en la societat. Reinhardt assenyala que el Guernica té la capacitat de mobilitzar emocions a gran escala, generant una resposta que va més enllà de l’experiència personal de cada espectador.

A través de l’anàlisi de Reinhardt, podem observar que l’impacte del Guernica depèn de la interacció entre l’obra i el públic. Els agents involucrats aquí inclouen l’artista, el públic, els crítics i els educadors. Aquesta interacció crea un ecosistema en què l’obra adquireix significat a partir de les experiències i les reaccions de la societat. Això desafia encara més la idea d’autoria individual, mostrant que el significat de l’art és el resultat d’un diàleg constant entre l’obra i el món que l’envolta. La perspectiva de Zolberg sobre l’art com a procés social ajuda a entendre que tant el Guernica com els tatuatges són productes d’interacció entre múltiples agents: artistes, espectadors, institucions i contextos culturals. 

Així, el Guernica no és només un testimoni del dolor individual, sinó una representació del sofriment col·lectiu. Aquesta capacitat de l’art per provocar emocions compartides és fonamental per a la seva funció social i política. Al final, la reacció col·lectiva a l’obra de Picasso ressalta el seu paper com a vehicle d’unió i reflexió en moments de crisi.

https://guernica.museoreinasofia.es/documento/how-look-mural-guernica

 Saskatoon Guernica (2021)

Adad Hannah va crear Saskatoon Guernica en un context contemporani, utilitzant materials quotidians per reinterpretar l’obra de Picasso. Aquesta instal·lació ressalta la continuïtat de la influència del Guernica en l’art actual, adaptant-se a noves realitats i explorant el significat de la guerra i la resistència en un món contemporani marcat per conflictes i desigualtats.

La creació de Hannah és un exemple de com els agents contemporanis poden reimaginar i reinterpretar obres clàssiques. Aquí, l’artista, el públic que visita la instal·lació, i els crítics d’art esdevenen part del procés de producció del significat de l’obra. A través d’aquesta reinterpretació, el Guernica no només es conserva com una obra del passat, sinó que s’inscriu en un diàleg amb les lluites actuals, reflectint així la seva rellevància contínua. Aquesta adaptació i reinterpretació mostren que l’art no és un producte estàtic, sinó que evoluciona i s’adapta a les necessitats de cada generació.

A més, la utilització de materials quotidians per part d’Hannah subratlla la idea que l’art no ha de ser només un objecte de prestigi, sinó que pot ser accessible i connectar amb les experiències quotidianes de les persones. Això reafirma la noció de Zolberg que l’art és un procés social en el qual els agents involucrats contribueixen a la creació de significat a través de les seves interaccions.

https://guernica.museoreinasofia.es/en/document/saskatoon-guernica

Tots aquets documents que he escollit deixen clara una cosa, el Guernica no és només una obra d’art. El seu impacte en les manifestacions socials i en la consciència política destaca com l’art pot ser una eina poderosa per mobilitzar i reunir persones durant moments difícils. Els diversos agents que han participat en la seva creació aporten cadascun una visió única, enriquint així el significat de l’obra i convertint-la en un símbol compartit per la societat.

La perspectiva de Vera Zolberg sobre l’art com a procés social ens ajuda a entendre que tant el Guernica com els tatuatges són fruit d’interaccions entre diversos agents: artistes, espectadors, institucions i contextos culturals. Aquesta visió col·lectiva desafia les nocions tradicionals de singularitat i autoritat individual, posant de relleu que l’art és el resultat d’un diàleg constant entre l’obra i el seu entorn social. Això implica que el significat d’una obra no es limita a l’intent de l’artista, sinó que es construeix a través de les interpretacions i respostes del públic i de les condicions socials en què es troba.

Alhora de crear disenys per tatuar percebo la meva feina com un procés col·laboratiu, on cada disseny neix d’una comunicació entre el client i jo, així com de les experiències i narratives que cadascun portem. D’aquesta manera, el Guernica pot ser vist com un gran tatuatge col·lectiu que encapsula el dolor i la lluita de moltes generacions, reflectint una consciència compartida que ressona a través del temps.

El Guernica ha demostrat ser un agent de canvi social, capaç de ressonar en diverses cultures i èpoques. La seva història de mobilització i protesta exemplifica el poder de l’art, que, igual que els tatuatges, pot comunicar emocions profundes i significats complexos. Aquesta obra no només transcendeix la singularitat del seu autor, sinó que s’ha convertit en un símbol compartit de lluita i resistència, una manifestació visual d’un sentiment col·lectiu contra la injustícia. La meva experiència com a tatuador m’ha ensenyat que cada peça que creo pot ser un símbol de resistència i expressió personal, tal com el Guernica ha estat un emblema de la lluita contra la guerra i la injustícia. En resum, tant l’art com el tatuatge tenen la capacitat de transformar vides i generar diàlegs que ressonen més enllà de la seva aparença física, fent que cada obra sigui un reflex de la societat en què es crea i es comparteix.

Bibliografia

Glossari de termes de sociologia de l’art
https://arts.recursos.uoc.edu/glossari-sociologia/

Laboratori de documentació

https://arts.recursos.uoc.edu/labdoc/dossier-de-proces/

Repensar Guernica

Saskatoon Guernica.  Adad Hannah.  Any 2021

https://guernica.museoreinasofia.es/en/document/saskatoon-guernica

How to look a mural: Guernica. Akira Jin. Any 1962

https://guernica.museoreinasofia.es/documento/how-look-mural-guernica

Concentración en Central Park. Alicia Legg. Any 1967
https://guernica.museoreinasofia.es/documento/concentracion-de-protesta-en-central-park-con-pancarta-de-guernica

Carta de Akira Jin a Pablo Picasso. Akira Jin. Any 1962
https://guernica.museoreinasofia.es/documento/carta-de-akira-jin-pablo-picasso-del-20-de-noviembre-de-1962